Get Adobe Flash player

Efectes socials de la Crosa

La presència del volcà de La Crosa entre els habitants de les rodalies és un fet diferencial que incideix a la vida social. Te les seves arrels en els ancestres culturals, es manifesta de moltes maneres diferents, i en el darrers anys encara més. Relacionar-ho tot és impensable, però pot ser curiós i significatiu esmentar-ne algunes.
En l’àmbit editorial i literari la llista és inabastable: aquest mateix llibre, el llibre Carícia de Volcà, el llibre El vulcanisme de la Selva, la Dolors Garcia en el seu llibre El Drac de Bagastrà fa el drac del conte tingui el seu cau a La Crosa, en un altre: Tretze dies i una nit, situa un camp de treball d’estiu per joves a prop de Sant Llop; 20 anys de la revista Tosquija de Vilobí; la revista local el Què també se’n va fer ressò, i la Tosquijeta que havien fet els alumnes del col•legi Madrenys.
El Diari de Girona i la Revista de Girona hi ha dedicat monogràfics; existeixen multitud d’articles especialitzats tant en revistes tècniques com en separatas, descripció en fulletons de rutes turístiques o de sortides de cap de setmana,  quaderns de camp, opuscles de camins i itineraris, mapes geològics de caràcter tècnic, i el que anirà sortint!!.
Amb caire religiós La Crosa és un volcà beneït; els primers habitants de la zona degueren considerar que aquella terra negra i cremada de La Crosa, d’imatge ígnia, de muntanya de foc, de raig encès entre la Terra i el Cel, tenia influencies benefiques; per tant hi tenien déus i deesses, ja n’hem parlat abastament en capítols anteriors, i per això el cristianisme en el seu procés d’expansió va acabar posant-hi veneracions tant eloqüents com Sant Llop, Sant Dalmai o La Verge de les Fonts, que serien la reconversió al cristianisme de les creences ancestrals i populars, lligades a La Crosa.
En l’àmbit artístic des de fer escultures amb basalt de La Crosa, fins a la peça tallada per en Ramon Oliveres en una pedra tosca a Can Boades, com la representació en guix del volca La Crosa, quadres i pintures, fotografies, etc.
De caràcter social tenim la frase “quan la Crosa era ciutat Barcelona era prat”, fent referència a la consciencia ancestral de que els paratges de la Crosa son habitats de temps immemorial; podem trobar el nom de La Crosa o Sant Llop en carrers, places, avingudes i passeigs, a Olot també hi es. Si algun jove feia el servei militar i tenia molta facilitat per venir a casa deien: que fas la mili a Sant Llop?, el grup juvenil d’activitats de Sant Dalmai es diu Els Llobatons. Un vilobinenc va tenir oportunitat de batejat un coet per estudi del clima amb el nom de “Tosqui-jet”, el nom anava be per la referència al sistema d’impulsió.
A l’any 2002 i per iniciativa dels Ajuntaments de Bescanó, Vilobí i Aiguaviva, s’estableix que el tercer diumenge de Setembre, en els paratges de Les Guilloteres es celebrarà la Festa de La Crosa, en la que,a banda de activitats pròpies de lleure i esbarjo per grans i petits es programaran visites guiades curtes o llargues, i presentació, si s’escau, de actes o fets que hagin passat durant l’any, sempre relacionats amb La Crosa; ja porta cinc edicions, i tant amb l’ajuda com destorb de la climatologia, sembla que gaudeix de salut i continuïtat. El volcà te la seva festa, ara només falta engegat l’Aplec de Sant Llop del dia 1 de Setembre.
En el camp de l’alimentació a Sant Dalmai hi ha el restaurant La Crosa, amb el dibuix de la silueta de un volcà en el logotip; el pastisser de Vilobí fa una galeta que es diu “tosquijet”, amb xocolata i melmelada tal com la tosquija amb oliví, per postres podeu prendre un pastís que es diu Volcanet de la Crosa, i si teniu més gana podeu menjar una botifarra volcànica que fa el carnisser de Sant Dalmai.
Les cases de colònies i els establiments de turisme rural de la contrada, totes fan esment en els seus fulletons de “vistes a La Crosa, al costat de La Crosa, visites a La Crosa”, com a distintiu de marca i de proximitat a un indret d’interès.
Aquesta pinzellada fa referència a l’entrada del noms volcànics en diversos aspectes de la vida social i comercial; pot ser fora bo crear la marca “LA CROSA” com a denominació d’origen per productes i serveis dels municipis del voltant. No tenim ni cellers de vi, ni fàbriques de roba, ni establiments d’oci, que son activitats que podrien tenir nom comercial La Crosa; llavors podria servir per organitzar trobades d’experts en vulcanologia, o setmanes gastronòmiques de productes de La Crosa. Que se sàpiga, la visitin i en parlin; si es per be, l’esperit benèfic de la Crosa ho agraeix a tothom.

 

CAT: Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència en usar-lo. Les cookies utilitzades pel funcionament essencial del lloc seran instal·lades. // EN: We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of the site have already been set. // FR: Nous utilisons des cookies pour améliorer notre site et votre expérience lors de son utilisation. Les cookies utilisés pour l'opération essentielle du site ont déjà été fixés. // ES: Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se instalarán. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information