Get Adobe Flash player

Morfologia de la Crosa

El conjunt volcànic de La Crosa, situat a peu de la carretera GI-533 de Girona a Sta. Coloma, entre els pobles d’Estanyol i Sant Dalmai, municipis de Vilobí i Bescanó, te unes mesures considerables; amb un diàmetre de uns 1250 metres i una alçada màxima de 75 metres entre Sant Llop i la mina, fa que sigui el més gran de la península, i un dels mes grans d’Europa dins el tipus de volcans d’explosió; si hi afegim que esta mig ben conservat i que a dins del cràter d’explosió hi ha un cràter molt més petit en forma de ferradura de uns 400 metres de diàmetre i de tipus estrombolià, fa que tingui una singularitat notable, sigui dels més ben estudiats i molt apreciat i valorat entre els especialistes, tot i que la seva grandària i el fet de que la carretera passi per la banda alta del llavi del cràter, fa que molta gent no s’adoni de que és un volcà.
El llavi del con volcànic es molt més alt i mes ben format per la banda sud, turó de Sant Llop, i de manera progressiva va baixant de nivell fins al costat nord, a peu de la carretera de Salitja, en que l’emissió i expulsió de material volcànic assoleix menys alçada, però te molta extensió; arriba fins el Temple, passat Aiguaviva.
Perquè aquesta diferent projecció?, doncs per d’inclinació del conducte volcànic: la xemeneia del volcà, va quedar escorat cap direcció nord-est a causa de que els materials sedimentaris del subsòl en aquesta zona eren més durs i resistents que els de la part sud que son roques granítiques formant el subsòl de la plana de la Selva. Creiem que aquesta diferencia de materials de la base va determinar una desviació de la xemeneia, provocant l’expulsió dels materials mes fins en quan a tamany i granulometria en direcció Aiguaviva, que si be assoleixen molta extensió, tenen poc gruix.
Aquest fet el podem apreciar si comparem l’alçada de materials a la zona de Sant Llop veien la pedrera d’en Costa, i que no s’ha arribat al nivell granític primitiu, i ho comparem amb el gruix a prop de Can Ros,  tal com es pot apreciar amb motiu de les obres de la carretera en que al rebaixar uns turons, a nomes vuit metres, ja han trobat els sediments del període pliocè que existien abans de l’explosió de la Crosa. Tot i ja es preveia que era així, ara se’n pot tenir constància més certa en veure l’alçada dels sediments al desmuntar el turó de l’altre costat de Can Murtra, a davant de Can Talaia.
Ens cal tenir present que, dins els cràter, a baix de la vessant interior de migdia hi ha el cràter petit de tipus estrombolià; si anem a fer-hi un tomb ja ens adonarem que els materials tenen molta menys densitat, son pedra tosca, de poc pes i plena de forats, tenen un color rogenc, al reves dels materials basàltics pesants i negrosos.
L’activitat d’aquest petit volcà (petit comparat amb l’altre) va abarcar la meitat nord del fons del crater i també la vessant del con gros; la quantitat i el tipus de pedra ens marquen molt be quan estem en els “dominis” d’aquesta erupció estromboliana. Un altre punt en que va manifestar-se, i ara és molt visible aquesta activitat tardana, es la Tosquera de Can Sagrera, en que la volta de l’actual forat no és res més que una colada de lava dels varis rebufs que també hi ha en altres indrets, encara que no tan visibles.
Aquest fet: haver-hi un volcà dins de l’altre i de tipus diferent, és molt singular hi ha motivat el que la Crosa es pugui considerar un dels volcans més ben estudiats i a un nivell molt alt. Hi ha un treball dels anys 1984, és el “Proyecto de investigacion nº 449 del Consejo Superior de Investigaciones Cientificas”, d’en Martí, Ortiz, Claudin i Mallarach, en que han desarrollat un model numèric d’explosió de un volcà, amb una alta complexitat de càlcul i que dona uns resultats molts iguals als que es pot comprovar en els talls visibles a la Sorrera d’en Costa de les Guilloteres. El resultat és que la teoria i la realitat son molt iguals.
No expliquem aquest treball, perquè la complexitat de dades, la quantitat de paràmetres i altres característiques el fan de molt mal pair; les seves conclusions han estat la base de altres treballs, llibres, conferencies, etc. ha estat present en congressos de vulcanologia i ha estat mirall per un equip de vulcanòlegs francesos que també es van interessar-se per la Crosa.
Aquest  treball explica el perquè de les successives explosions que va motivar el cràter de 1250 metres. L’origen hidrovolcànic o freatomagmatic d’aquesta explosió és que en l’esquerda de la crosta de la terra, que per un costat hi ha el granit base de bona part de la Selva, i per l’altre costat sediments d’erosió, un considerable cabal d’aigua (considerable vist el resultat) entre en contacte amb el magma de l’interior i provoca una explosió a conseqüència del vapor d’aigua que s’origina per la diferencia de temperatura (podríem dir que es com si explotes el tap de una olla a pressió, que s’emportaria el propi tap al no tenir vàlvula d’expansió, o el tap de una ampolla de xampany, que surt disparat i que es vessa molt xampany).
Cal tenir present que La Crosa son moltes explosions, ja que després de una primera, amb el pas dels temps, l’aigua continua filtrant-se i provocant noves explosions, i que no totes tenen la mateixa intensitat, tal com es pot veure en el diferent gruix i mida de les capes de greda o tosquija; se’n podem comptar fins a trenta capes.
Direm que la primera capa ens permet intuir que va haver-hi prou aigua com perquè resultes una explosió de potencia considerable, aportant una capa de pedres i tosquija de gran volum (son les bombes volcàniques); seguit d’això encara va haver-hi prou aportació d’aigua com perquè hi hagués una segona explosió, això si: de menor intensitat, podent-se veure una capa de tosquija més fina.
Passat el temps l’aqüífer es torna a recarregar i produeix una nova onada d’explosions, com si tornéssim a començar; aquest fenomen es va produir varies vegades i a diferents intensitats. Encara que cada vegada era a més profunditat ja que l’esquerda s’havia fet més grossa, el magma de l’interior de la terra continua pujant, torna a trobar aigua, fa una nova explosió i ja tenim una nova capa; també vol dir que el diàmetre del cràter continua ampliant-se. Cap al final d’aquest procés, que va durar milers d’anys, l’aigua anava escassejant i llavors és quan es produeix la sortida de lava, amb menys intensitat i adopta la forma estromboliana. Podríem dir que estem cap al final de la vida eruptiva de la Crosa. Per això quan es prova de datar aquest volcà cal tenir present si es parla de la primera erupció (una gran explosió), o de la darrera en que l’aigua escassejava i la lava fluïa molt més lentament; entre el primer i darrer interval poder haver-hi centenars de milions d’anys.
Acabada l’activitat eruptiva el cràter d’explosió era com un gran embut al revés, va quedar ple d’aigua pluvial i era com un estany, però l’erosió en el decurs dels segles ha anat reblint aquest “embut”, a l’hora que ha anat engrandint el diàmetre del cràter, fins que cap al segle XVI es fan la mina per assecar-lo i aprofitar-se per conreu.
Actualment és pot dir que es apagat, ja que no se’n te cap rasticia d’activitat; tot i això hi ha qui només el considera adormit tota vegada que la freqüència d’intervals fa que poguessin produir-se noves explosions. En tot cas cal estar tranquils ja que un volcà emet i envia gran quantitat de senyals molt abans d’entrar en erupció. La lentitud amb que actua la Naturalesa no te res a veure amb la pressa dels humans.

 

 

CAT: Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència en usar-lo. Les cookies utilitzades pel funcionament essencial del lloc seran instal·lades. // EN: We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of the site have already been set. // FR: Nous utilisons des cookies pour améliorer notre site et votre expérience lors de son utilisation. Les cookies utilisés pour l'opération essentielle du site ont déjà été fixés. // ES: Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se instalarán. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information