Get Adobe Flash player

Situació i origen

De l’indret situat entre el pobles de Sant Dalmai, Estanyol i Salitja, amb forma de un gran sot de terra negrosa que moltes vegades només és grava, se l’anomena la Crosa; que vol dir aquest nom?, explicant-ho ens començarem a situar.
Coromines en el seu “Onomàsticon” diu que el mot indoeuropeu  KROS es converteix en la forma CROSO com a forma  preromana de l’àrea cèltica, que deriva en el francès CREUX i en l’occità CROS-CROSA, i que vol dir: buit de dins, balmat, concavat. Justament això és la Crosa: un espai de terreny en forma de una gran conca, que correspon al con de un volcà. Crosa és el nom del volcà. Llavors cal que comentem que és un volcà?; ens ajudarà a entendre les característiques de La Crosa.
Un volcà és la projecció a l’exterior de la crosta de la terra del material roent que hi ha a l’interior, anomenat magma, i que surt a través de una esquerda de l’escorça de la terra.
Sol tenir forma cònica, tal com és ben palès en el cas de la Crosa i dels varis de la zona d’Olot, amb un buit a l’interior d’aquest “con”, i se’n diu el “cràter”, que correspon a la part exterior de l’esquerda o “xemeneia volcànica” per la que el magma interior o “lava” ha vessat a l’exterior.
Aquesta sortida de lava cap a l’exterior pot esser de diverses maneres; si surt de una manera molt fluida i que va avançant lentament, fa que el con volcànic tingui una pendent molt suau: és el tipus hawaià –el model és a les illes Hawaii, al Pacífic-
Si la sortida a l’exterior és per causa de un explosió, al estar la lava comprimida dins l’esquerda de la crosta terrestre, surt de manera violenta i les pedres (piroclastes) son expulsades a una certa alçada, les vessants del con volcànic son molt inclinades; aquesta és la forma de molts cons volcànics d’arreu del mon, son considerats típics, i se’n diuen de tipus vulcanià. Precisament aquest és el cas de La Crosa i de molts de la zona d’Olot: tipus vulcanià.
En algunes ocasions la lava surt més lentament i queda solidificada gairebé dins el propi con volcànic; queda con una pedra gegantesca, immensa.  Es diu de tipus peleà ja que el més característic és el Mont Pelé a la illa Martinica. En aquests verals el que s’assembla més a aquest tipus és el d’Hostalric; el castell està bastit sobre la xemeneia de un molt antic con volcànic; adoneu-vos dels serrats del turó del castell tot passant per l’autopista anant o tornant de Barcelona: aquell turó es la xemeneia de un volcà.
Finalment quan la sortida de la lava és en emissions de petites explosions i lava més fluida cap a fora, queden uns mantells de lava solidificada amb incrustacions de roques i pedres, és diu que es estrombolià (el tipus ideal és a la illa italiana de Esbomboli). Aquest es el cas del segon volcà de la Crosa, dins del cràter gran, cap al costat nord i també te algunes projeccions en punts a l’exterior del con volcànic.
En la descripció que hem fet dels tipus de volcans, hem citat tres punts de les comarques gironines: Hostalric, La Crosa i la zona d’Olot, i no hem parlat de cap més indret de Catalunya: és que gairebé no en hi ha . Les manifestacions volcàniques de Catalunya es concentren totes a les comarques gironines, bàsicament en una falla o esquerda de l’escorça de la terra, que va a l’escaire de Sud a Nord, des de Sant Corneli, a Fogars de Tordera, fins a Olot; compren les comarques de la Selva i la Garrotxa i un troçet del Gironès. A l’Empordà també hi ha hagut activitat volcànica, però l’erosió de milions d’anys ha fet que gairebé no els podem reconèixer: només son accessibles pels tècnics i especialistes.
Tornant a aquesta falla o esquerda gironina al voltant de la que és manifesta tota l’activitat volcànica, ens deixa posar les dates del volcans; l’activitat hauria començat fa uns tres milions d’anys a Sant Corneli de Fogars, passant per Hostalric, Maçanet, Sils, Mallorquines, Riudarenes, Caldes, La Crosa de Sant Dalmai, el clot de l’Omera i el Puig de la Banya de Boc a la zona del Llémena, i ja entra de ple a la Garrotxa per la zona de Sant Aniol i Sant Iscle, amb més de 40 volcans; alguns d’ells nomes fa uns 10.000 anys que s’han apagat.
Veiem, dons, que hi ha una relació entre l’antiguitat del volcà i la forma del con volcànic, (tres milions a Fogars, i deu mil anys a Olot); cal tenir molt present que aquestes datacions malgrat esser exactes i precises, tenen una amplitud considerable, penseu que 10.000 anys equivalen pel cap baix, a unes tres-centes generacions i moltes vegades no som capaços de saber ni els cognoms dels nostres avis, que son només que dues generacions damunt nostre!!!, per tant les datacions volcàniques, més que una xifra exacta d’anys, volen indicar l’ordre en l’aparició del fenomen volcànic; cal considerar que un volcà no és que duri un any concret, sinó que te un període d’activitat llarg des que comença fins que és pot considerar apagat, que és quan no es te constància de la seva activitat.
La forma i l’estat de conservació del con volcànic també ens permeten apreciar la seva antiguitat; de Sant Corneli no en queda gairebé res, d’Hostalric només la xemeneia petrificada, a la zona de Maçanet, Sils, Caldes i Riudarenes son molt erosionats, per tant podem dir que tenen més de un milió d’anys. Seguint aquesta esquerda d’activitat volcànica de Sud a Nord, La Crosa és el primer que te la morfologia del con més ben estructurada, per tant es pot dir que te des de 500.000 anys per uns, fins a només 100.000 anys per altri (ni els mateixos vulcanòlegs es posen d’acord, tot que si que afirmen un mínim i un màxim). Si ens convé sempre podem citar la dita de “Quan La Crosa era ciutat, Barcelona era prat”, (i que no fa referència a Prat del Llobregat)
Quan analitzem les successives explosions de La Crosa, veurem que un xic de raó la tenen tots, ja que la primera explosió podria haver estat fa 500.000 anys, i que la darrera activitat, en el con estrombolià tant l’interior com alguns rebufs a l’exterior, podrien esser de només fa 100.000 anys. En toc cas, les datacions, quan més antigues més ampla és la banda de fluctuació, i sempre s’han de comparar i relacionar amb altres volcans; en tot cas no ve de un ni de  deu segles, no hi havia cap mena d’activitat humana!!!.

 

 

CAT: Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència en usar-lo. Les cookies utilitzades pel funcionament essencial del lloc seran instal·lades. // EN: We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of the site have already been set. // FR: Nous utilisons des cookies pour améliorer notre site et votre expérience lors de son utilisation. Les cookies utilisés pour l'opération essentielle du site ont déjà été fixés. // ES: Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se instalarán. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information