Get Adobe Flash player

La Mina nova

La Mina Nova és la que actualment es pot veure i gairebé resseguir, comença al costat de un cartell indicador cap a l’oest del fons del cràter, a la part més fonda, recollint l’aigua que podés quedar en cas de fortes pluges; la boca és perfectament visible encara que moltes vegades la vegetació de la mota del rec la tapa; tot i que sembla tenir poca alçada, un cop dins els seus primers 200 metres son de bon caminar (relativament, pensant en una mina).
Cal dir que el rec que fa de desguàs cada any és de menys fondària; no es cuida com en temps antics; nomes recordar que als anys 60 aquest rec era molt fondo i ajupint-te ja eres dins la mina, tenia uns 1,5 metres d’alçada per 0,80 d’amplada; la boca és molt ben feta amb rajol vermell, els primers metres amb paret revestida de pedra fins arribar a un pou o forat de ventilació que correspon al començament del bosc, aquest pou ara està tapat.
Ara crec que ja no es pot passar d’aquest punt, continua uns 600 metres fins a sortir a un rec que mena al torrent Tornavells; la sortida està tapada per bardissa i per la terra i la petita paret de pedres que em marcava l’ull de sortida; tot i això continua fent la seva feina: encara surt aigua quan ha plogut molt, fa d’escòrrec del clot del volcà.
No conec ningú que l’hagi travessat de banda a banda, si que grups d’espeleòlegs ho han provat, però tornen dient que no es possible. També hi ha llegendes o rondalles de que si en “Pau” de “Can Tal” la va travessar i de que en “Pere” de “Can Qual” també hi ha passat. “Diu” que la darrera persona que se sap que la va travessar era l’avi de una pairalia d’Estanyol, que, essent de cacera en època de veda, i veient venir la parella de la Guàrdia Civil, decideix ficar-se a dins, sortir per l’altre costat i anar a casa seva a Estanyol. La parella, que l’havia conegut, i veient que feia hores que no en sortia, va a la casa i ho explica a l’amo, aquest els diu que no ho creu ja que l’avi ha dinat amb tots, que a anat a fer migdiada i que el despertaran a l’instant, i que per tant no pot esser l’avi. Ho deixo tal com he sentit explicar-ho, tant pot esser veritat, com pot esser una rondalla de fer la punyeta a la Guàrdia Civil de part de un propietari d’Estanyol.
Com sempre cal posar dates: que quin any és feta??, dons no en hi ha, fins ara, cap constància que es permeti dir-ho amb certesa; mentre uns diuen que fou cap a finals del segle XVIII, sembla més cap a mitjans del segle XVI. Comencem la centúria dels 1500 amb la pesta negre superada, les lluites remençes resoltes, hi ha un considerable augment demogràfic, calen més terres per obtenir més menjar, s’han anat artigant boscos aprofitables; queda el fons de La Crosa que és un aiguamoll. Si l’assequen tindran molta terra de conreu, i molt bona.
Es probable que això es decidís cap al 1550; va ser una feina comunitària entre tots els veïns, ja que en el repartiment de la superfície conreable gairebé totes les cases dels voltants de La Crosa hi tenien camps. Era just i raonable que tots els que hi havia treballat se’n beneficiessin i cal recordar que poc abans de la data que apunto, hi havia hagut el fenomen remença en que s’havia vist que la col•laboració de tots (el sindicat remença) donava força i obtenia resultats. També ho semblaria, encara que no és exclusiu d’aquí, la minuciosa relació i explicació de normes que han de regir pel manteniment i conservació dels recs que de un a l’altre, recullen i menen l’aigua cap a la boca de la mina. Ara, sigui per més sequera a causa del canvi climàtic, sigui per bombar a més fondària l’aigua del fons de la Crosa, sigui perquè no queda estanyat, els records del tallant, el tràmec, el cabàs i els arbres de les margeneres dels recs son historia.
A dins de La Crosa no en hi ha d’aigua, en tot cas vull dir que no hi ha deus per trobar a l’hora de fer pous; és com una esponja immensa xopa d’aigües plujanes, i com que cada vegada les bombes modernes en treuen més per regar el farratge del bestiar, cal anar a més fondària, hem de pensar que arribarà un moment que no sortirà a compte treure’n. De moment la Font del Gat, situada a tocar la carretera de Salitja, en els límits de municipis de Vilobí, Bescanó i Aiguaviva fa temps que no raja, més ben dit, només ho fa en èpoques de fortes pluges, en que el terra del fons del cràter queda recarregat d’aigua. A la Font del Gat, mig embardissada, encara es veu la paret de un safareig que servia per regar les feixes que havien estat l’hort de Can Faust, ara és lloc d’abeurador dels ocells en temps de glaçada o sequera.
A dins de La Crosa no poden haver-n’hi de deus d’aigua, ja que varem quedar estroncades amb el fenomen volcànic de l’explosió i enlairament del terreny original; si ens en adonem, tan la realitat com la toponímia ens marquen que les zones bones d’aigua son a fora del con volcànic; pensem amb Les Fonts i el naixement del Riudevilla, amb la Font de Can Bosc prop del Tornavells, el rec de Can Reig d’Estanyol, les Fontiques (fonts petites) sota Can Murtra, el mateix riu Güell (color vermellós per la tosquija rogenca). En la tesi de un estudiant universitari feta amb el tema de “l’aigua i La Crosa”, explica que tots aquest punts i d’altres no tant remarcats son les sortides a l’exterior de les déus estroncades per l’explosió volcànica; tot i que bona part d’aquestes deus foren la causa de l’origen del volcà.

 

CAT: Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència en usar-lo. Les cookies utilitzades pel funcionament essencial del lloc seran instal·lades. // EN: We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of the site have already been set. // FR: Nous utilisons des cookies pour améliorer notre site et votre expérience lors de son utilisation. Les cookies utilisés pour l'opération essentielle du site ont déjà été fixés. // ES: Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se instalarán. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information