Get Adobe Flash player

Les cases

Si no tenim cap casa a La Crosa, a on son les pairalies???: dons son tot voltant; sense esser exhaustiu en farem un comentari de les més representatives, i que tenen uns trets comuns: a totes la pedra tosca de la Crosa en fa parets, cantonades i porxos, totes tenien camps i boscos a diferents punts de La Crosa, tant dins com fora, i de gairebé totes la planta actual (rehabilitacions a banda) és de finals del 1600 o primers del 1700 en que a Catalunya hi hagué una bonança econòmica que va permetre bastir aquestes cases: totes son d’abans, però la seva estructura actual es d’aquestes dates.
Podríem parlar de Can Croses, quin nom més bonic!!!!, encara és veu tota feta amb pedra cairosa de La Crosa; just al seu costat i durant mols anys tenia el camí de Sta. Coloma  a Girona; i de Can Cavaller, que també te les pedres negres encara que els dintells de portes i finestres de la façana principal som amb pedra de Girona, amb escut de pedra amb l’elm de cavaller (o cabaler, que vol dir que te prous cabals com per tenir cavalls –joc de paraules-); i a Can Coll, quina estructura més harmoniosa, també amb obertures de pedra de Girona, i que el nom ens diu que era al coll (indret baix) per accedir a dins del cràter; Can Bosch, de pedra tosca, cap a la capçalera del Tornavells, la primera data la tenim del 1227; Can Puig, que es diu és la casa més antiga de l’indret, encara que també la tenim datada al 1227 amb el nom de Mas Tornavells, i que en tenir aquest nom ens permet creure que si que fou de les primeres cases, la situació i la prestancia de l’edifici també ho fan palès; Can Costa, aquesta datada al 1313, amb torre de defensa merletada, parets de pedra tosca i obertures i cantonades de pedra de Girona, a sobre el camí de Sta. Coloma a Girona, a les darreries del 1400 fou declarada “mas rònec” a causa de la pesta negre, i que en varis documents de diversos anys trobem que el propietari es diu Costa de cognom; Can Sagrera, al inici del riu Banyacans o Vallecans, i pel nom i per la proximitat a l’església de Sant Dalmai degué esser qui en tenia cura del temple i dels voltants (terra sagrada o sagrera); Can Boades, també datada al 1227, casa bastida emboada o envoltada a tots els baixos, i que també te una finestra amb barbacana preparada per defensa, a la pendent de davant Can Boades ha d’haver-hi, sense excavar, restes de una vil•la romana i que també és el començament del Riudevilla (vol dir riu-de-la-villa romana, és clar), i qui sap sinó Can Boades mateix està assentat damunt les restes d’aquesta vila. En Bernat Boades, a qui se li atribueix el llibre dels Fets d’Armes de Catalunya, n’és fill de Can Boades i també en Joan de Serrallonga va raptar, a primers del 1600,  l’hereu de Can Boades per cobrar rescat. Si ampliéssim la corona tot vol del cràter en podríem posar més; crec que amb aquestes, en que les parets son fornides de pedra tosca de la Crosa, ja en fet un ventall per veure que el valor econòmic i humà sempre ha triat esser fora el con del volcà.

 

CAT: Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència en usar-lo. Les cookies utilitzades pel funcionament essencial del lloc seran instal·lades. // EN: We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of the site have already been set. // FR: Nous utilisons des cookies pour améliorer notre site et votre expérience lors de son utilisation. Les cookies utilisés pour l'opération essentielle du site ont déjà été fixés. // ES: Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se instalarán. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information