La Marededéu de les Fonts situada en un indret d’aiguamolls, al haver-hi una vegetació arbòria excepcional i amb el naixement del riu Riudevilla, degué tenir veneració pels pagesos i pastors de l’indret; pensem en les dones d’aigua, goges, etc, de molts indrets de fonts de Catalunya, que es creia que vivien en les baumes, gorges o bores (d’aquí el nom de Can Bora o Borra) dels voltants de les fonts, i que en sortien per ballar i encantar l’aigua i a tot mortal que les veiés; els celtes (també antics pobladors de Catalunya) molt reverencials en relació a la vegetació arbòria ja ho trobaven be; els romans i els visigots no degueren poder implantar-hi cap forma nova; i el cristianisme tampoc: varen haver de posar-hi una “Verge del 8 de Setembre” o “Verge perduda”, que, per un miracle es convertia en “Marededéu trobada”. Si repassem l’hagiografia catalana, allà a on troben una marededéu del 8 de setembre, sempre és un lloc de gran poder de culte popular (recordem Núria, o Montserrat fins a principis del segle XX, per exemple).

Segons Josep Mª Marqués la primera menció escrita que s’ha trobat fins ara fa de la Marededéu de les Fonts, fa referència a una visita pastoral de 1554 com a noviter fabricata, vol dir “feta de nou”, per tant degué ser o be de nova planta, o be refent la que pogués haver-hi abans. Es probable que els terratrèmols del 1429 l’haguessin deixat malmesa i estès en perill d’ensorrar-se, per tant s’hagués hagut de refer. En tot cas segur que hi havia un indret de culte, ja que a l’any 1533 la Sra. Sàlvia Bosch fa llegat de un sou a “l’oratori de Santa Maria de les Fonts de Salitja”; sigui en forma de oratori, capella o ermita, es fa palès que un espai de culte, amb construcció segurament molt petita, era reconegut per l’església i venerat pels feligresos.

La capella és petita, amb porta cap a sud-est, de una sola nau amb absis semicircular, sense cap mena de finestra ni espitllera per donar claror al interior, fora de dues finestretes a banda i banda de la porta principal i un ull de bou a sota el campanar.

Just al costat de migdia d’aquesta capella hi ha una bassa, la basseta de Les Fonts, alimentada per l’aigua que hi arriba de una mina que uns 400 metres de llargada i que comença just a l’indret de Can Baldiri,

Comentar que en la paret est hi ha un escut molt ben treballat amb unes tisores i una espècie de martell, no sembla pas la marca del picapedrer, és probable que sigui de la persona que va fer gran aportació en la seva bastida, que seria un sastre; no oblidem que la casa del darrera de l’ermita també ha estat coneguda com a Cal Sastre.