Get Adobe Flash player

Sant Dalmai

Sant Dalmai és el poble situat a redós del turó de Sant Llop, i que te el nom associat a La Crosa: La Crosa de Sant Dalmai; antiguament s’anomenava Sant Dalmai de Tornavells ja que bona part de la seva població era a cases de banda i banda del torrent de Tornavells; la casa de Can Tornavells, ara Can Puig, n’era de les més importants.
Sant Dalmai seria un derivat de Sant Dalmau, la llegenda diu que Sant Dalmau Moner, fill de Sta. Coloma de Farners, en un viatge que feia cap a Girona, al passar per Sant Dalmai, es va trencar la cama, que el van atendre molt be en el temps de recuperació, i per això va acceptar de deixar-n’hi el nom; està mol be, és molt bonic perquè relliga la gent del país, i poc creïble; per tant hem d’anar molt més enllà i cercar-ne altres possibles versions.
Una seria relacionar el nom justament amb el volcà que te al costat; els romans degueren trobar molt encertat que a la vista del culte ancestral en el puig del volcà posar-hi el seu déu “Vulcanus”, que sempre es representa com un home forçut brandant un mai “mall, martell de ferrer” treballant el ferro a la fornal de un volcà: llavors en el procés de cristianització, aquell déu seria “el sant del mai”, que en un procés de pronuncia (en castellà “el santo del mazo”) s’hauria convertit en “sant del mai” fins al Sant Dalmai que és ara.
Una altre hipòtesi seria fer cas del mot “mai” o “mall” com “penyal rocós” o “puig rocós”, nom que amb diferent grafia i pronuncia semblant en troba a banda i banda de tot el Pirineus: Mallo d’Uxola, Mallos de Riglos, el Mallol, etc, i que en èusquera (llengua que s’havia estès per tot el Pirineus) també vol dir “massa”, com a eina o instrument per picar, a manera de mai o mall; llavors Sant Dalmai seria “el sant del puig”, fent referència al sant del puig rocós de Sant Llop.
El que també és cert, és que totes dues versions apunten cap a un Sant, o un Déu, que te a veure amb una eina, mall, o massa, per picar fort, i que es relaciona amb el treball de fornal, tant en l’edat del bonze com en l’edat del ferro; en tots els casos la fornal d’escalfar el metall per picar seria el volcà de La Crosa. Per acabar de confirmar alguna d’aquestes versions haurem d’estar atents a nous estudis que puguin sortir.
La conclusió que cal treure’n és que tenir a tant poca distancia tres noms de formes i orígens poc usuals i de potència religiosa local posats pel cristianisme, ens fa creure que tot vol de la Crosa existia un culte ancestral molt potent i arrelat.

 

CAT: Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència en usar-lo. Les cookies utilitzades pel funcionament essencial del lloc seran instal·lades. // EN: We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of the site have already been set. // FR: Nous utilisons des cookies pour améliorer notre site et votre expérience lors de son utilisation. Les cookies utilisés pour l'opération essentielle du site ont déjà été fixés. // ES: Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se instalarán. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information