Get Adobe Flash player

La tosquija

En el capítols precedents hem fet un estudi de l’origen, morfologia, vida, gent, cases i camins de La Crosa, pot semblar que ja està tot dit, i no és així; queda un aspecte molt ample per comentar, és l’aprofitament dels materials volcànics: la tosquija.
L’aprofitament de la tosquija o greda volcànica és molt recent, data de la segona meitat del segle passat, als anys 50 i 60 de manera mol tímida i veïnal per arranjament de camins i a partir dels anys 70 de manera industrial i intensiva.
Primer explicarem les característiques dels materials emesos per l’explosió per veure’n la utilitat de l’ús i aplicació. Aquests materials son els que formen el con, que és de on se’n ha fet l’aprofitament; també expulsen gasos amb un contingut sulfurós, no en parlarem ja que avui per avui no tenen cap incidència en el cas de La Crosa al haver passat tants milers d’anys del seu inici.
Els volcans emeten cap a l’exterior materials piroclàstics que son els trossos de lava roent expulsats per l’explosió volcànica i que arriben a terra en forma sòlida barrejats amb trossos del terra existent en el moment de l’explosió. Es classifiquen en quatre tipus segons el tamany, i son: bombes o blocs, de pes i volum considerable que queden molt a prop del con volcànic, en el cas de La Crosa les veiem sobre tot en les pedreres de Can Costa i les Guilloteres, son de composició basàltica, negres, testes i molt pesants, solen quedar per les vores i son de mal aprofitar.
Amb menys tamany i barrejat amb bombes hi ha les graves, o pedres, o tosquija en el nostre cas: tenen diferent volum, des de mil•límetres fins a centímetres de diàmetre, sempre barrejades amb elements del sòcol primitiu, i que han estat aprofitades com a grava. Pel seu pes i volum les troben tant a nivell de con volcànic com allunyades fins algun quilòmetre, llavors son més petites i les seves capes son més primes, en seria un exemple la pedrera de Can Vilà.
Gairebé al cim de cada capa de les successives explosions s’aprecia una pel•lícula de un material molt fi que sembla ciment pastat, son les cendres (que solen tenir un color i tacte cendrós, per això aquest nom); en el cas de La Crosa bona part dels camps i boscos de la zona de Aiguaviva son cendres. Aquestes cendres, per el fenomen d’oxidació acaben tenint un color rogenc, vermellós, tal com veiem a la plana de Aiguaviva. Aprofitant que parlem de les terres rogenques de Aiguaviva direm que el riu Güell, que recull bona part de les aigües exteriors de la zona nord del volcà de la Crosa, i que és a on hi ha aquesta terra rogenca, te l’origen del mot en que güell vol dir vermell, seria el riu “Vermell”; en heràldica el color vermell es diu color güell, segon els tipus o la forma també es posa güella.
El quart material que surt és la pols, que s’expandeix gairebé tant com els gasos, arriba a cobrir gran extensions de terreny, però precisament per aquesta característica la seva presència actualment és inapreciable.
En el cas del con del volcà estrombolià, com que la sortida a l’exterior dels materials eruptius és molt mes lenta i viscosa, forma unes colades de lava i pedres molt
poroses; és el que es coneix com a pedra tosca.
Feta la descripció dels materials que han sortit a l’exterior veurem que l’aprofitament s’ha fet en relació a les seves característiques. Hem explicat que un dels trets comuns a totes les cases dels voltants era que tenien parets de pedra tosca. De l’edat Mitjana ençà, La Crosa ha estat la pedrera per treure’n blocs per bastir cases i en general per fer-ne parets; en trobem tant al pou de la Bomba d’en Sagrera, com als Banys Àrabs de Girona, fins hi tot a Franciac, en el pont del Cric sobre el Camí Ral a davant Can Tió, i ara engolit pel desdoblament de la A-2, en deien “El Pont de les Tosques”; les petites baranes eren fetes amb pedra tosca de La Crosa.
A qualsevol indret d’aquets verals se’n veuen; les pedreres tosqueres que s’han pogut identificar son gairebé totes a darrera Can Sagrera de Sant Dalmai, en que hi ha un camp que era una pedrera que es va anar reblint de terres i runes; altres tosqueres encara visibles son a La Casa Petita, i la Tosquera o Bauma d’en Tries.
Un segon punt d’extracció de pedra era en el llavi del volcà de dins La Crosa, cap a la pendent nord est, a on també queden alguns camperrots i feixes que corresponen a les entallades de pedra. També se’n havia tret just al revolt sobtat que a la carretera actual hi ha entre Can Gironès i Can Gic. La facilitat d’erosió de La Crosa junt amb deixar-hi les restes de la pròpia activitat extractiva, ha fet que avui en dia sigui difícil d’apreciar aquestes tosqueres.
Aprofitant que parlem de les pedres, farem una hipòtesi sobre el nom de Crosa; en aquestes pedreres, al trobar blocs grossos i ben formats, els acabaven de carejar o escairar per fer les cantonades de les cases o les agulles de portes i finestres; llavors resultaven esser pedres cairoses, per fer els caires, escaires o cantons de les cases i porxos; i qui sap si dels llocs a on sortien aquestes pedres no se’n podria dir la Cairosa, (pedrera cairosa), que amb l’evolució del llenguatge passés a Carosa, fins a la actual Crosa. Ho deixo com un apunt perquè els filòlegs i demés pugin dir-hi la seva.
L’extracció i aprofitament de la pedra de La Crosa ha quedat abolit; la dificultat i duresa de la pròpia feina i la poca utilitat del resultat comparat amb la facilitat i qualitat de materials actuals no tenen comparació; les pedreres que queden son mig colgades, i les més antigues ja ni es veuen.
Es fins a la segona meitat del segle XX que no és torna a trobar una nova utilitat als materials volcànics de La Crosa, (fet que no es exclusiu de la Crosa, recordem el Croscat d’Olot o les pedreres de Sils); amb l’augment del trànsit rodat les carreteres es malmetien ràpidament, a l’hora aquest mateix trànsit facilitava el transport; dons ja tenim l’equació resolta: els tractors que transportin tosquija de La Crosa per arreglar les carreteres a on passen. A l’època dels carros i tamborells també és malmetien les carreteres, tot i que era impensable anar a arrancar, carregar i transportar a una hora de viatge un tamborell de grava per arreglar la carretera; amb tractors, remolcs i camions si que és podia fer.
En les temporades que l’activitat agrícola no era urgent, varis veïns s’ajuntaven i amb pales, tràmecs, magalls i altres estris, i al tractor i remolc del que en tenia, feien cap a la terrera d’en Costa primer, i a les Guilloteres després, carregant a mans un remolc ras de tosquija i anar-ho repartint a les fotges del camí veïnal.
També, i tal vegada més espectacular i recordada, tots els veïns del municipi havien de treballar uns dies a l’any per l’ajuntament (a manera de l’antiga lleuda remença), havent estat convocats per un ban llegit per l’agutzil, els veïns anaven amb pales, tràmecs, etc., i d’altres amb el tractor, remolc o el que calgués (diu que entre tots ho feien tot, i que uns feien més que altres) per transportar i repartir tosquija pels carrers dels tres pobles i per les carreteres veïnals mes transitades. Tot i que pot semblar molt volum de tosquija treta, era tant poc que el queixal que havien fet era petit: just permetia fer la maniobra de entrar i girar un tractor i remolc dels de llavors.
Aquesta utilització manual i domèstica de la tosquija, tot i que és una agressió al volcà, tenia una incidència limitada: la lentitud amb que s’extreia tosquija de les pedreres era assimilable i no s’apreciava cap canvi en l’estructura ni la morfologia del con volcànic de la Crosa. Les pedreres que hem explicat també foren una agressió, la seva lentitud i el fet que fossin reomplertes amb els propis materials de deixalla, junt amb l’aportació d’altres exteriors, feia que pesessin desapercebudes i finalment assimilades per la pròpia naturalesa; en l’única que ens queda, la Tosquera del bosc d’en Tries, és precisament en la que no es va complir aquesta condició de restaurar.

 

CAT: Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència en usar-lo. Les cookies utilitzades pel funcionament essencial del lloc seran instal·lades. // EN: We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of the site have already been set. // FR: Nous utilisons des cookies pour améliorer notre site et votre expérience lors de son utilisation. Les cookies utilisés pour l'opération essentielle du site ont déjà été fixés. // ES: Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se instalarán. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information