Get Adobe Flash player

La vida vegetal

La flora o vida vegetal configura bona part de un paisatge; en el nostre cas La Crosa al estar situada en una zona de clima mediterrani de pluviometria estacionaria, en determina i dona forma a la seva imatge i composició.
Un element important i que ha modificat aquesta composició és l’humanització de la Crosa; s’han aprofitat totes les parts conreables, amb molt indrets artigats i ara abandonats per erms o per plantacions, però han contribuït a fer-ne un mosaic paisatgístic.
Si comencem pel bosc troben que per tots els indrets que no s’han pogut conrear, la planta dominant es l’alzina; el tipus d’acidesa del sòl volcànic fa que aquesta planta sigui, de manera natural, la més abundosa tant els les parts fortament assolellades com en les més ombrívoles; el seu arrelam ha contribuït de manera decisiva a frenar-ne l’erosió.
En indrets més ombrívols dels fons del cràter com son la vessant de Sant Llop i cap a la Font del Gat, hi ha la presència de algun roure, i d’avellaners; l’avellaner que veiem com a conreu a les vessants exteriors, no és el mateix de les mates de l’interior ja que la varietat d’aquestes es molt primitiva.
Les plantacions de pins, tant el pinastre com l’insignis, totes les trobem en antigues feixes de conreu, que al abandonar-les per causa de la modificació de la producció agrària, han estat plantades per aprofitament de fusta; no son, ni de bon tros, una solució encertada: la processionària no els deixa viure, la quantitat de bosses blanques a cada planta ho demostra i molts no s’han pogut enlairar ja que sempre se’ls hi menja l’ull (la part tendre) i en frena el creixement en alçada i per tant resta valor a la producció de fusta; és un cas en que les plantes foranies no funcionen.
Altre cas és el pi pinyer, que a molt indrets s’alterna amb les alzines, apropiant-se de l’espai que deixa l’aclarida de l’alzina al treure-la per llenya i carbó; llavors el pi ho envaeix,  tot i que no l’elimina. També és atacat per la processionària, però amb menys intensitat, recordar que just a tocar Sant Llop hi havia hagut un pi de molta capçada i gruix, tenia nom propi: era “el pi de Sant Llop”
També, i més com a curiositat que com a incidència real, a la vessant interior de la part d’Estanyol, encara queden restes de una plantació de cedres per obtenir fusta de molt bona qualitat i molt apreciada. No va reeixir ja que aquesta planta no pot endinsar les arrels al esser plantats sobre una colada de lava del volcà estrombolià, aquest fet s’aprecia en les soques dels cedres que alguna ventada va tombar i que no tenen el bitxac enfonsat a terra, en queden pocs exemplars.
En el fons del cràter també hi ha alguna plantació de pollancres, que tampoc és la planta indicada, no tenen lluc, estan plens de fongs i tenen un creixement gens eixerit; sembla que l’humitat del sòl els hauria de fer esponerosos i no és així a causa del microclima de l’interior del cràter: xafogós, humit i sense corrents d’aire, tal com no pertoca a un arbre de ribera.
En alguna vessant exterior hi ha plantació d’eucaliptus, tampoc han xirgat; la constitució edàfica del sòl volcànic determina que moltes plantes no pugin créixer amb “l’elegància” que caldria; sempre son plantes foranies fetes per l’ambició de l’home; només hi viu be l’alzina; fins i tot el suro (alzina surera) vol sols més àcids, més granítics com son en altres parts de La Selva.
Tota vora de la zona de bosc la bardissa de romaguera i aranyó se’n fa mestressa, també la trobem al marges de camps i feixes i al peu de molts dels arbres de plantació, sobre tot en els pollancres i eucaliptus. El sotabosc de les zones originals és de bruc boal, bruc d’escombres, i mòdegues, junt amb alguna planta d’arboç. A les vores de carreteres i camins la ginesta i el ginestell posen color groc a la primavera i en els indrets esclarissats hi son presents l’argelaga i la gatosa.
La vessant nord del llavi de Sant Llop arriba a semblar vegetació de tipus atlàntic, podem trobar el sotabosc de galzeran, plantes de grèvol, i a on s’han fet piles de runa i jaç surten falgueres de dos metres d’alçada,  i les plantes enfiladisses tipus lligabosc cerquen la llum per damunt de les alzines, algun om, arç bord i algun pi pinyer
molt esvelt; també hi ha mates d’avellaner.
Al indrets a on afloren pedres es veuen líquens i morelles, si la grava ha estat remenada abunda el raïm de moro; a gairebé tot el sota bosc, per poca claror que hi arribi, les esparregueres hi son presents: els agrada molt la naturalesa del sol volcànic, a la primavera tothom que va a passejar-hi en surt amb un manat d’espàrrecs.
Per les vores de camins, recs, marges i feixes hi ha varietat de plantes ruderals: ortigues, malves, roselles, camamilla, ravenisses, plantatges, paradelles, etc; en zones ermes de solell el llistó hi es present.
Els conreus, cada vegada més de rai gras i blat de moro i menys cereals, i que amb l’ús de pesticides i herbicides podem parlar menys de vegetació herbàcia variada; es poden veure algunes plantes de sorgo i mill, que també poden sortir al mig dels gira-sols. En algun indret les mates d’esparcet i userda indiquen que se’n havia plantat.
Molt recentment les plantacions de noguers americans, de creixement controlat,  amb regadiu gota a gota i producció intensiva també ho son presents. La vinya ha desaparegut; s’endevina la presencia per algun cep antre pinedes i per algun marge arran de bosc.

 

CAT: Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència en usar-lo. Les cookies utilitzades pel funcionament essencial del lloc seran instal·lades. // EN: We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of the site have already been set. // FR: Nous utilisons des cookies pour améliorer notre site et votre expérience lors de son utilisation. Les cookies utilisés pour l'opération essentielle du site ont déjà été fixés. // ES: Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia al usarlo. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se instalarán. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information